Estany de Fontviva, camí de Lanós:
"(...) vos ne porto una arpa d'or
que fa passar la tristor,
que fa venir l'alegria.
Cada colp que la toqueu
vos hi respondrà una veu,
la veu de l'ànima mia."
la goja de Lanós cantant a Canigó al capítol VI

Presentació a l'Ateneu Barcelonès

Aquest dimecres 26 de novembre, a les 19:30 h, a la Sala d'Actes de l'Ateneu Barcelonès de Barcelona, es va fer la xerrada "Verdaguer, escriptor i excursionista". En Narcís Garolera, estudiós i gran coneixedor del poeta, i transcriptor de les notes d'excursió del poeta en les travesses dels anys 1882 i 1883, en va fer una exposició sobre el vessant literari de les excursions pirinenques, i un servidor va passar un audiovisual amb fotografies de les 29 fites assolides pel poeta als Pirineus i sobre les novetats del recorregut a l'excursió de l'Aneto. En podeu trobar més informació en aquest excel·lent Bloc; el Barcelona Times Bloc d'en Guillem Carbonell.

Aquest divendres 7 de novembre presentació a Sant Hipòlit de Voltregà

El dia 7 de novembre presentem el llibre a l'Auditori Ateneu de Sant Hipòlit de Voltregà a les 21.00 h. L'organitza l'Associació d'Amics de Sant Martí Xic dins la setmana de l'estiuet de Sant Martí i en podeu llegir el programa de totes les activitats ací. Hi sou tots benvinguts.

"L'univers és infinit
pertot acaba i comença
ençà i enllà, amunt i avall
la immensitat és oberta
i allà on tu veus lo desert
eixams de móns formiguegen"
Plus Ultra (Al Cel)

xerrada-audiovisual sobre Verdaguer i els Pirineus al Club Excursionista de Gràcia (25 de setembre)

El dia 25 de setembre a les 21. 30 del vespre, presentem la guia de muntanya acompanyant-la d'unes quantes fotos dels cims que va pujar Verdaguer. Això és al Club Excursionista de Gràcia. Sigueu tots benvinguts. Podeu veure'n més informació aquí.
Per cert aquest cap de setmana hi hagut la Matagalls- Montserrat organitzada pel Club Excursionista de Gràcia. Jacint Verdaguer va estar tant al Matagalls com al cim de Sant Jeroni de Montserrat.

Avui fa 125 anys (20) de l'anada al circ de Pessons

El 6 de setembre del 1883, Jacint Verdaguer va arribar-se fins als estanys de Pessons. L'endemà acabaria aquesta aventura i tornaria a Vic.

Avui fa 125 anys (19) - Pic de la Coma de Varilles (2758 m)

Avui, fa 125 anys, el dia 5 de setembre del 1883, Jacint Verdaguer i el vicari de Bescaran, varen pujar al Pic de la Coma de Varilles (Puig de la Cometa) per la vall d'Incles (Andorra).
"A les set del matí partirem de Soldeu (...). Baixàrem fins a trobar la riera d'Incles, que des del Valira va en línia recta al port de Fontargent."

Avui fa 125 anys (18) de l'ascensió al Casamanya (30 d'agost del 1883)

El 30 d'agost del 1883, jacint Verdaguer, amb el rector i amb el vicari d'Ordino, pujaren al cim del Casamanya (2740 -27 52 m) des d'Ordino.
"(...) pujàrem a Casamanya, seguint la riera d'Ensegur, i des de coll d'Ordino seguint cap al nord lo fil de la serra."
(a la foto inderior una flor de Corniol tot pujant el coll d'Ordino)

125 anys de l'ascensió al Montcalm i a la Pica d'Estats (17)

Sentida, ben organitzada, amb bona companyonia, rodona, esplèndida, dies radiants (al punt per a una sortida com aquesta). Felicitats al comú d'Ordino i al govern d'aquest país, a la colla d'andorranes i andorrans, tots mel, als de Folgueroles i de la Plana, als del CEC, a en Jordi Pasques per tota la feinada (i tots els organitzadors) i a tots i totes que han participat i farcit aquesta aventura: reviure de la millor manera els 125 anys de la travessa de Verdaguer pel Moncalm, la Pica d'Estats, el Port de Creussans i Llorts, amb el repicó de la missa, del bon sermó del bisbe (que hi ha participat vivament) i al dinar. Gràcies a tothom, i això va de veres!

Avui fa 125 anys (16), 17 agost Mont Valier

El 17 d'agost del 1883, avui fa 125 anys, mossèn Cinto va fer la travessa des de Montgarri (vall d'Aran) fins a Coflens (Arieja). Volia pujar també el Mont Valier (2.838 m), però a causa de la boira només va passar el port (2.522 m) (més informació a l'itinerari 28 de Les Ascensions de Verdaguer al Pirineu):
"Després de dir missa partim per la ribera esquerra del Noguera, que anam deixant avall, pujant-nos-en serra amunt"

Avui fa 125 anys (15), 16 agost Maubèrme

El 16 d'agost del 1883, avui fa 125 anys, l'escriptor català va sortir de Montgarri per pujar al Maubèrme (2.880 m). Malauradament el mal oratge, la boira, va fer que no pogués realitzar el darrer tram (més informació a l'itinerari 27 de Les Ascensions de Verdaguer al Pirineu):
"Pujàrem ribera amunt del Noguera; trencàrem a la dreta, a cinc-cents passos, per la vall del Forcall"

Avui fa 125 anys (14), 13 d'agost, Tuc de Monges

El 13 d'agost del 1883, avui fa 125 anys, Jacint Verdaguer va sortir de Boí per passar el port d'Oelha Crestada (2.468 m) fins a Gessa (vall d'Aran). A mig camí va pujar al Tuc de Monges (2.707 m) (més informació a l'itinerari 24 de Les Ascensions de Verdaguer al Pirineu):
"(...) Passat l'estany s'adreça la pujada ; lo granit se va mostrant més nu, i la terra va fent-se més rara (...)"

Avui fa 125 anys (13), Capceres 9 agost

El 9 d'agost del 1883, avui fa 125 anys, el poeta va enfilar des de Boí el cim del Tossal del Capceres (2.945 m) , l'únic dels Besiberris visible des de la vall (als mapes com a punta Lequeutre )(més informació a l'itinerari 25 de Les Ascensions de Verdaguer al Pirineu):
"A les tres del matí, missa a la parroquial, i després prenguérem lo camí de Caldes(...)"

Avui fa 125 anys (12) - Pala Alta de Sarradé 7 agost

El 7 d'agost del 1883, avui fa 125 anys, Jacint Verdaguer va enfilar el cim de la Pala Alta de Sarradé (2.982m), a la vall de Nicolau, dins l'actual parc natural d'Aigüestortes (Alta Ribagorça) (més informació a l'itinerari 23 de Les Ascensions de Verdaguer al Pirineu):
"Lo voltàrem per enfilar-nos a la muntanya de Sarradé, que a sa esquerra s'aixeca dreta i llisa, fent difícil la pujada."

avui fa 125 anys (11), 1 agost Port de Rus

El dia 1 d'agost del 1883, avui fa 125 anys, mossèn Cinto, va passar pel port de Rus (2.614 m) per anar de la vall Fosca a la vall de Boí (2.883 m)(més informació a l'itinerari 22 de Les Ascensions de Verdaguer al Pirineu):
"Partirem d'Espui a les sis del matí, atravessàrem la riera de Flamicell (...)"

Avui fa 125 anys (10) - Montsent de Pallars 30-31 de juliol

El dia 30 o 31 de juliol del 1883, avui fa 125 anys, mossèn Cinto, ja arribat a la vall Fosca (Pallars Jussà) va pujar el Montsent de Pallars (2.883 m)(més informació a l'itinerari 21 de Les Ascensions de Verdaguer al Pirineu):
"(...) Volant als cingles de Montsent,
li ensenya les cascades bellíssimes de Gerri,
i en Cabdella, en Espot i Biciberri
constel·lacions d'estanys d'atzur verd:(...)"
Canigó, cant IV

Avui fa 125 anys (9) - pujada a Santa Fe (27 juliol)

El dia 27 de juliol del 1983, trobem el poeta enfilant-se a Santa Fe (damunt d'Organyà) fent ruta cap a la Pobla de Segur (més informació a l'itinerari 20 de Les Ascensions de Verdaguer al Pirineu):
"A les quatre del matí sortírem de la vila amb lo vicari mossèn Colom, encaminant-nos a Santa Fe (...)"

El darrer número de la revista Excursionisme en parla

El darrer número (juliol-agost 2008) d'Excursionisme de la Unió Excursionista de Catalunya en fa una ressenya (poder veure més comentaris o escrits aquí):
"Arran d'un estudi tenaç de les passes del poeta Jacint Verdaguer pel Pirineu els estius de 1882 i 1883 i en especial en el que ateny ascensions a cims, l'autor presenta 29 itineraris de la Garrotxa a la Ribagorça(...)"

Marc Janeras

Jacint Verdaguer va arribar al cim de l'Aneto?

Avui , tot coincidint que fa 126 anys - el 22 de juliol del 1882- que va intentar o va fer l'Aneto (segons les diverses opinions ), en fem pública la nostra opinió. Ja ens la demanàvem ací i ací, i aquest és sens dubte uns dels misteris que més discussió ha provocat entre els muntanyencs verdaguerians. Així doncs, a partir del nostre punt de vista quina és la resposta a aquesta qüestió: Jacint Verdaguer va creuar el pont de Mahoma i va fer el cim veritable de l'Aneto, o bé es va quedar a l'avantcim?
Qui estigui interessat en saber la resposta pot adreçar un correu a bernatgasull@gmail.com i li enviarem un document de 19 pàgines on hi ha un esborrany amb possibles respostes. Altrament, pot llegir-la també aquí, amb la mateixa informació escrita, però amb el text ras i curt i sense presentació. Insistim que encara hi ha molta feina per fer i que només és una opinió potser no compartida per experts de ben segur més coneixedors que no pas jo.

La glacera el 2006 (juliol) i la glacera a finals de segle XIX, a l'agost, amb menys neu doncs de la que va veure Verdaguer el juliol del 1882

Avui fa 125 anys (8) - L'ascensió al Cadí

El dia 22 de juliol del 1883 (fa 125 anys), Jacint Verdaguer des d'Urús va enfilar el coll del Pendís fent tota la serra fins al Comabona. D'allí va baixar a Gósol passant a la vora del Pedraforca.

Avui fa 125 anys (7) - Commemoració aquesta setmana dels 125 anys de la pujada al Capceres (vall de Boí) i a la Pica del Canigó

"Darrera d'ells, unida a les Capseres, la serra de..., que té en son puig més alt la torre dels Enginyers." Conegut també com a Pic dels Soldats (2962 m). Foto feta de camí del Capceres de Caldes des de Serra Plana, aquest juliol (foto d'en Lluís Florit)

El dimarts dia 8 al vespre a la casa del Parc d'aigüestortes i Sant Maurici de Boí es va presentar la guia de muntanya Les ascensions de Verdaguer al Pirineu. A la xerrada-presentació hi van intervenir (per aquest ordre), en Lluís Florit, del Centre d'Estudis Ribagorçans i, en Joan Ramon Piqué, visepresident del Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça, i servidor (l'autor). En podeu llegir les cròniques al Diari El Segre (vegeu imatge adjunta), a La Mañana ací, i també ací (casa del Parc).L'endemà vam recordar la gesta verdegueriana al Capceres amb el privilegi de la companyia entre d'altres de na Margarita i en Manel, tots dos de la vall, amb un coneixement extraordinari de cada racó de la muntanya i de les activitats i vida de pastor. No hi podia haver res més més adient per reviure l'aventura.

"Lo camí per baixar, anomenat 'xemeneia', és perillós, puig un sempre té el precipici als peus, i això que és la banda menys acinglerada del Canigó"

"Te donaré lo meu cor,
lo cor i la mà d'esposa,
jo seré ta dolça flor,
tu seràs ma abella hermosa "
Cant Setè- Desencantament (Canigó)
Marcòlic florit a la vall de Cadí aquest diumenge, sota el Canigó.

Avui fa 125 anys (6) - l'ascensió a la Pica del Canigó

Avui, dia 11 de juliol, commemorem els 125 anys de la pujada de mossèn Cinto a la Pica del Canigó des del Conflent. Tot i que probablement ja hi havia estat d'altres vegades (des del Vallespir), el dia 10 de juliol del 1883 va sortir de Castell amb un guia i l'11 era dalt del cim passant per la vall de Cadí, i enfilant doncs la xemeneia.
"Lo Canigó és una magnòlia immensa
que en un rebrot del Pirineu se bada;
per abelles té fades que la volten,
per papallons los cisnes i les àligues. (...)"

presentació i caminada - 8 i 9 de juliol i 6 d'agost

Es tracta d'una excel·lent iniciativa del Parc Natural d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici , del Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça, del Centre d'Estudis Ribagorçans i de la commemoració dels 20 anys de la comarca com a entitat administrativa. El dia 8 de juliol, a les 20 h, es farà una presentació del llibre Les ascensions de Verdaguer al Pirineu a la casa del Parc de Boí. L'endemà, 9 de juliol, es farà l'ascensió al Capceres (2.945 m). El dia 6 d'agost repetirem la gesta del poeta 125 anys després, tot enfilant la Pala Alta de Sarradé (2982 m). Sigueu tots benvinguts. Us convidem a apuntar-vos-hi (més informació aquí)

Time Out en parla

El darrer número de la revista barcelonina Time Out recomana en l'apartat de llibres, com a lectura d'estiu, i en acabat d'un reguitzell de llibres de viatges, Les ascensions de Verdaguer al Pirineu:
"Marxeu de Vacances ben acompanyats. Poseu-vos un llibre a la Maleta(...) I per als qui no teniu ni un duro o teniu fills o pares i necessiteu vacances properes, sempre podeu anar al Pirineu a prendre la fresca i fer-ho acompanyats de mossèn Cinto amb Les ascensions de Verdaguer al Pirineu (Cossetània)" Natàlia Ramon

Avui fa 125 anys (5) - L'anada a Prada

Comencem l'aventura. El dia 2 de juliol del 1883, avui fa 125 anys, començava l'extraordinària aventura de Jacint Verdaguer en la gran travessa pel Pirineu. A les 3 de l'horabaixa partia amb tren de Barcelona cap a Perpinyà. Hi arribava a les 10 de la nit. L'endemà dia 3 ja era a Prada, sota mateix del Canigó, el primer objectiu de la travessa, tot i que abans recorreria les contrades del Conflent de poble en poble (fotos de Prada de començaments del XX, amb el seminari de Prada, i de Perpinyà el 1903).
Podeu fer un seguiment dels escrits sobre els 125 anys aquí.

Va arribar mossèn Cinto al Cim de l'Aneto?

N'havíem parlat al maig en una enquesta on es demanava què en pensàveu (vegeu ací). I acabàvem el text amb un: "Tanmateix aquí no s'acaba la cosa...". Vet ací que ja tenim la ressolució de l'enigma (si més no la nostra opinió que evidentment no serà per tothom compartida). Mon germà (Martí) i servidor n'hem estat primfilant els detalls. La solució molt aviat. Durant aquest juliol us la farem saber... Aquest 20 de juliol farà 166 anys de la primera ascensió i el 22 de juliol 106 anys de la probable (o no?) ascensió per part del poeta.

El massís de les Maleïdes des d'Aneto (3.404 m), aquest cap de setmana

Article al diari d'Andorra

L'escriptor Jordi Pasques parla del llibre al Diari d'Andorra (edició dijous 19 de juny)

"(...) Just en aquestes dates, però fa 125 anys, el 1883, mossèn Cinto Verdaguer començava el segon estiu de recorregut pel Pirineu. Ja el 1882 havia anat des Cerdanya fins a la Ribagorça, enfilant-se al gegantàs Aneto. Va ser quan va pujar a Salòria i des d’allí, baixant cap a Tor, mentre contemplava “màrgens i boscúries” va veure la “vall delitosa de Setúria”, com diu a “Canigó”. (...) Però el motiu d’aquesta primer tast de Verdaguer –en vindran altres-, és parlar-vos d’un llibre recent editat: “Les ascencions de Verdaguer al Pirineu”, Cossetània Edicions, fet pel Bernat Gasull i Roig. Hi trobareu molt ben enfilades i descrites, les rutes de mossèn Cinto i les podreu seguir sense pèrdua. També hi descobrireu, a part del Verdaguer excursionista, el Verdaguer poeta i l’home atent a la gent i a les contrades. El Bernat ho complementa amb un portal virtual amb el mateix nom."

També en va fer una remarca en Joan Carreres al Diari de Girona (vegeu ací). Per a més informació sobre comentaris i opinions de la guia podeu trobar-los ací.

Espectre de Brocken des de la Pala Alta de Sarradé sobre la vall de Comalesbienes.

El Montardo (2833 m) des del cim de la Pala Alta de Sarradé

Avui fa 125 anys (4)- l'anada al Rosselló abans de la caminada

Entre el 17 i 20 de juny del 1883 (ara fa 125 anys) Verdaguer participa al primer aplec catalanista al Rosselló; a Banyuls, Elna i Perpinyà. Viatja en tren amb Jaume Collell i reben una acollida fervent. Hi assisteixen escriptors de tanta bona anomenada com Àngel Guimerà, el nord-catalans Justí Pepratx i Josep Tolrà de Bordas i el llavors jove valencià Teodor Llorente.

15 de juny, El Santuari del Mont homenatja al Verdaguer de "Canigó" en el 175è aniversari de l'inici de la Renaixença

Esplèndid i emotiu homenatge a l'escriptor en la inauguració de l'esperada escultura de Verdaguer just davant del massís del Canigó, dalt del Santuari del Mont (1124 m), obra de l'escultor olotí Joan Ferrés. Cal felicitar al Patronat que ha organitzat la festa: alterosa entre la florida primaveral i l'enverdida roca costeruda. Allí, a més del Santuari, avui s'hi dreçaven gent de tota mena, dels més abillats per la missa i el toc d'autoritats, fins a muntanyencs que arribaven enfilant la muntanya. S'hi respirava l'esperit popular del poeta, i s'hi flairava l'aire de la muntanya que tant estimava. Impecable de cap a peus, i com per art d'encanteri, acabada la festa, després del dinar multitudinari al Pla de Solls i el toc de sardana, el cel ha esclafit en la tronada i ha amollat un dolç ruixat. Final de festa. I que el record de mossèn Cinto no afluixi.
Més informació a l'AVUI i el DIARI DE GIRONA.

El Verdaguer de bronze du també la llibreta i llapis que s'enduia mentre trescava de cim en cim.

Avui fa 125 anys (3) - article a la revista Vèrtex

Arran precisament d'aquests 125 anys, al darrer número de la revista Vèrtex (el 218 del maig-juny del 2008) hi un article que porta per títol: Jacint Verdaguer. 125 anys de l'aventura muntanyenca pels Pirineus. En podeu veure més informació aquí.

Avui, aniversari de la mort de l'escriptor

El 10 de juny del 1902, avui just fa 106, va morir a Vil·la Joana (Vallvidrera) Jacint Verdaguer. 24 anys justos després, el 10 de juny del 1926, moria Antoni Gaudí. Tots dos havien tingut estretes relacions amb Eusebi Güell. El 1884 Jacint Verdaguer emprendria amb l'industrial el viatge cap a França, Suïssa, Bèlgica, Alemanya, Polònia i Rússia.
"(...) Les flors que l'alba mostrarà a pla i serra
Què valen comparades a un estel?
La llum del dia es per mirar la terra,
la de la nit per contemplar lo cel."
Cap al tard (D'Al Cel)

Gencianes acaules florides aquest juny vora Ransol, on hi passà el poeta l'estiu del 1883

Avui fa 125 anys (2) - l'any 1883, abans de l'aventura

Sens dubte va ésser un any atrafegat per al poeta. El primer marquès de Comillas (protector per a qui treballava l’escriptor) moria sobtadament aquell hivern al seu Palau de Portaferrissa de Barcelona mentre jugava a cartes. Jacint Verdaguer era a Caldetes amb el fill de l’acabalat, el futur segon marquès de Comillas Claudi López i Bru. Entre el 5 de març i el 6 d’abril, emprèn, justament amb el nou marquès, amics i membres de la família López i Güell, tres viatges per la Mediterrània en el vaixell “Vanadis”. El poeta va visitar Andalusia, Gibraltar, Tànger, l’Illa de Mallorca i diversos llocs d’Algèria. A la tornada triomfava una altra volta als Jocs Florals de Barcelona amb l’oda A Barcelona, a la vegada que la ciutat estrenava enllumenat elèctric per Sant Jordi. L’ajuntament de Barcelona, cofoi del poema en va fer una edició de 100.000 exemplars. A principis de maig retrobem el poeta a Montserrat en l’acte de germanor entre escriptors de la Catalunya Sud i del Nord. Ja feia temps que una nova gran obra rondava pel magí del poeta. Després del triomf de l’Atlàntida, ara preparava Canigó. Amb aquesta finalitat emprendria l’aventura excursionista en solitari pels Pirineus. Aquest n’era l’objectiu que ja havia iniciat amb les caminades de l’estiu anterior. Tanmateix un altre viatge l’esperava abans de partir vers la gran aventura pirinenca...

Avui fa 125 anys (1) - l'aventura del 1883

Enguany farà just 125 anys de la darrera de les travesses pel Pirineu que va fer el poeta. Des d’aquest bloc us proposem de fer un seguiment d’aquesta aventura. A grans trets, el dia que s’escaiguin 125 anys d’una fita assenyalada, en farem (just el mateix dia –si fa no fa-) la referència. Qui ho vulgui doncs en podrà anar fent el seguiment tot resseguint-la 125 anys justos després (llevat que servidor surti uns dies de vacances i no tingui accés a l’ordinador, és clar). Quan comença l’aventura? Doncs comença el mateix dia que ell la va iniciar, el 2 de juliol (tota manera que uns dies abans ja anirem fent boca). Quan acaba? Doncs el 10 de setembre.

Per a commemorar els 125 anys de la travessa de l'any 1883 pel Pirineu hi ha una atapeïda agenda d'actes que hi fan referència. Només per enaigar-vos dir-vos que es preparen ascensions al Montcalm i la Pica d'Estats, als Besiberris i a la Pala Alta de Sarradé tot coincidint (en la majoria dels casos) amb els 125 anys justos de les ascensions per part del poeta: 9 de juliol al Capceres, 6 d'agost Pala Alta de Sarradé i 22,23 i 24 al Montcalm i Pica d'Estats. Segurament també hi haurà una ascensió a la Pica del Canigó els dies 11,12 i 13 de juliol. A Andorra també es preparen més actes.

Arc de Sant Martí a la Plana (Bressol de Verdaguer) el dia 1 de juny d'enguany

Cada gota de rosada
té son arc de sant Martí,
cada aucell sa refilada,
cada palau son jardí:

té sa llum cada capella,
cada bosc sa fontanella;
lo dia clou sa parpella,
mes tingué son dematí.
(...)
Jacint Verdaguer, "Records i somnis" a "Aires del Montseny"

panoràmica des del pic de Fontargent vers l'Arieja

El pic de Fontargent, el cim que va captivar al poeta

Si aquesta guia de muntanya s’enfila pels cimals pirinencs que tenim constància que va fer o intentar el poeta, prou se’n podria també fer una altra a l’ombra: la dels cims que mai no va pujar però que tal volta hauria volgut fer. Segurament n’hi ha uns quants. Un de ben segur és el Pedraforca, que de menut ja coneixia des de Folgueroles. Però vet ací que un altre és el pic de Fontargent (en alguns mapes com a Pic de Rulhe, de 2789 m). Tampoc especialment conegut (no és pas un Carlit, un Puigmal o una Maleïda), deuria desvetllar un especial captivament per part de l’escriptor. Les referències en són notables en les llibretes d’excursió. Però arriba a l’extrem que aquest cim és cantat pel poeta en el poema “Desig” del llibre “Al Cel”; llibre publicat el 1903 un cop mort el poeta, 20 anys després d’haver vist el cim per darrera vegada. Quelcom especial deu tenir...I és clar que s’ho val! Tot i que un xic amagat, aquest cim de l’Arieja és dels més bells del Pirineu (més informació a l'itinerari 15 de la guia).

“Quina roda tan ampla i grandiosa

la roda de safir del firmament,

que la nit amb ses llàgrimes arrosa

com lliri blau al cim de Fontargent!"