Entre els anys setanta i vuitanta del segle XIX, el poeta i escriptor Jacint Verdaguer va atènyer alguns dels cims més emblemàtics del Pirineu. Especialment durant les dues travesses realitzades els estius del 1882 i el 1883 mentre preparava l’obra Canigó, va endinsar-se en una aventura muntanyenca extraordinària sovint no prou coneguda, on entre d’altres va pujar als cims del Canigó, l’Aneto o la Pica d’Estats. Amb l’afany d’identificar els recorreguts i les ascensions, entre els anys 2003 i 2005 es va realitzar un treball de recerca per la serralada pirinenca. És fruit d’aquesta feina que es presenta la següent guia de muntanya; per tal que els interessats, mitjançant la descripció de 29 itineraris principals acompanyats de les notes, ressenyes, poemes i altres referències que Mossèn Cinto ens va deixar de cada recorregut, puguin resseguir i apropar-se a les agosarades i fascinants passes del poeta català pels cimals del Pirineu.

divendres, 30 de maig del 2008

El pic de Fontargent, el cim que va captivar al poeta

Si aquesta guia de muntanya s’enfila pels cimals pirinencs que tenim constància que va fer o intentar el poeta, prou se’n podria també fer una altra a l’ombra: la dels cims que mai no va pujar però que tal volta hauria volgut fer. Segurament n’hi ha uns quants. Un de ben segur és el Pedraforca, que de menut ja coneixia des de Folgueroles. Però vet ací que un altre és el pic de Fontargent (en alguns mapes com a Pic de Rulhe, de 2789 m). Tampoc especialment conegut (no és pas un Carlit, un Puigmal o una Maleïda), deuria desvetllar un especial captivament per part de l’escriptor. Les referències en són notables en les llibretes d’excursió. Però arriba a l’extrem que aquest cim és cantat pel poeta en el poema “Desig” del llibre “Al Cel”; llibre publicat el 1903 un cop mort el poeta, 20 anys després d’haver vist el cim per darrera vegada. Quelcom especial deu tenir...I és clar que s’ho val! Tot i que un xic amagat, aquest cim de l’Arieja és dels més bells del Pirineu (més informació a l'itinerari 15 de la guia).

“Quina roda tan ampla i grandiosa

la roda de safir del firmament,

que la nit amb ses llàgrimes arrosa

com lliri blau al cim de Fontargent!"


0 Comments: