Va arribar mossèn Cinto al Cim de l'Aneto?

N'havíem parlat al maig en una enquesta on es demanava què en pensàveu (vegeu ací). I acabàvem el text amb un: "Tanmateix aquí no s'acaba la cosa...". Vet ací que ja tenim la ressolució de l'enigma (si més no la nostra opinió que evidentment no serà per tothom compartida). Mon germà (Martí) i servidor n'hem estat primfilant els detalls. La solució molt aviat. Durant aquest juliol us la farem saber... Aquest 20 de juliol farà 166 anys de la primera ascensió i el 22 de juliol 106 anys de la probable (o no?) ascensió per part del poeta.

El massís de les Maleïdes des d'Aneto (3.404 m), aquest cap de setmana

Article al diari d'Andorra

L'escriptor Jordi Pasques parla del llibre al Diari d'Andorra (edició dijous 19 de juny)

"(...) Just en aquestes dates, però fa 125 anys, el 1883, mossèn Cinto Verdaguer començava el segon estiu de recorregut pel Pirineu. Ja el 1882 havia anat des Cerdanya fins a la Ribagorça, enfilant-se al gegantàs Aneto. Va ser quan va pujar a Salòria i des d’allí, baixant cap a Tor, mentre contemplava “màrgens i boscúries” va veure la “vall delitosa de Setúria”, com diu a “Canigó”. (...) Però el motiu d’aquesta primer tast de Verdaguer –en vindran altres-, és parlar-vos d’un llibre recent editat: “Les ascencions de Verdaguer al Pirineu”, Cossetània Edicions, fet pel Bernat Gasull i Roig. Hi trobareu molt ben enfilades i descrites, les rutes de mossèn Cinto i les podreu seguir sense pèrdua. També hi descobrireu, a part del Verdaguer excursionista, el Verdaguer poeta i l’home atent a la gent i a les contrades. El Bernat ho complementa amb un portal virtual amb el mateix nom."

També en va fer una remarca en Joan Carreres al Diari de Girona (vegeu ací). Per a més informació sobre comentaris i opinions de la guia podeu trobar-los ací.

Espectre de Brocken des de la Pala Alta de Sarradé sobre la vall de Comalesbienes.

El Montardo (2833 m) des del cim de la Pala Alta de Sarradé

Avui fa 125 anys (4)- l'anada al Rosselló abans de la caminada

Entre el 17 i 20 de juny del 1883 (ara fa 125 anys) Verdaguer participa al primer aplec catalanista al Rosselló; a Banyuls, Elna i Perpinyà. Viatja en tren amb Jaume Collell i reben una acollida fervent. Hi assisteixen escriptors de tanta bona anomenada com Àngel Guimerà, el nord-catalans Justí Pepratx i Josep Tolrà de Bordas i el llavors jove valencià Teodor Llorente.

15 de juny, El Santuari del Mont homenatja al Verdaguer de "Canigó" en el 175è aniversari de l'inici de la Renaixença

Esplèndid i emotiu homenatge a l'escriptor en la inauguració de l'esperada escultura de Verdaguer just davant del massís del Canigó, dalt del Santuari del Mont (1124 m), obra de l'escultor olotí Joan Ferrés. Cal felicitar al Patronat que ha organitzat la festa: alterosa entre la florida primaveral i l'enverdida roca costeruda. Allí, a més del Santuari, avui s'hi dreçaven gent de tota mena, dels més abillats per la missa i el toc d'autoritats, fins a muntanyencs que arribaven enfilant la muntanya. S'hi respirava l'esperit popular del poeta, i s'hi flairava l'aire de la muntanya que tant estimava. Impecable de cap a peus, i com per art d'encanteri, acabada la festa, després del dinar multitudinari al Pla de Solls i el toc de sardana, el cel ha esclafit en la tronada i ha amollat un dolç ruixat. Final de festa. I que el record de mossèn Cinto no afluixi.
Més informació a l'AVUI i el DIARI DE GIRONA.

El Verdaguer de bronze du també la llibreta i llapis que s'enduia mentre trescava de cim en cim.

Avui fa 125 anys (3) - article a la revista Vèrtex

Arran precisament d'aquests 125 anys, al darrer número de la revista Vèrtex (el 218 del maig-juny del 2008) hi un article que porta per títol: Jacint Verdaguer. 125 anys de l'aventura muntanyenca pels Pirineus. En podeu veure més informació aquí.

Avui, aniversari de la mort de l'escriptor

El 10 de juny del 1902, avui just fa 106, va morir a Vil·la Joana (Vallvidrera) Jacint Verdaguer. 24 anys justos després, el 10 de juny del 1926, moria Antoni Gaudí. Tots dos havien tingut estretes relacions amb Eusebi Güell. El 1884 Jacint Verdaguer emprendria amb l'industrial el viatge cap a França, Suïssa, Bèlgica, Alemanya, Polònia i Rússia.
"(...) Les flors que l'alba mostrarà a pla i serra
Què valen comparades a un estel?
La llum del dia es per mirar la terra,
la de la nit per contemplar lo cel."
Cap al tard (D'Al Cel)

Gencianes acaules florides aquest juny vora Ransol, on hi passà el poeta l'estiu del 1883

Avui fa 125 anys (2) - l'any 1883, abans de l'aventura

Sens dubte va ésser un any atrafegat per al poeta. El primer marquès de Comillas (protector per a qui treballava l’escriptor) moria sobtadament aquell hivern al seu Palau de Portaferrissa de Barcelona mentre jugava a cartes. Jacint Verdaguer era a Caldetes amb el fill de l’acabalat, el futur segon marquès de Comillas Claudi López i Bru. Entre el 5 de març i el 6 d’abril, emprèn, justament amb el nou marquès, amics i membres de la família López i Güell, tres viatges per la Mediterrània en el vaixell “Vanadis”. El poeta va visitar Andalusia, Gibraltar, Tànger, l’Illa de Mallorca i diversos llocs d’Algèria. A la tornada triomfava una altra volta als Jocs Florals de Barcelona amb l’oda A Barcelona, a la vegada que la ciutat estrenava enllumenat elèctric per Sant Jordi. L’ajuntament de Barcelona, cofoi del poema en va fer una edició de 100.000 exemplars. A principis de maig retrobem el poeta a Montserrat en l’acte de germanor entre escriptors de la Catalunya Sud i del Nord. Ja feia temps que una nova gran obra rondava pel magí del poeta. Després del triomf de l’Atlàntida, ara preparava Canigó. Amb aquesta finalitat emprendria l’aventura excursionista en solitari pels Pirineus. Aquest n’era l’objectiu que ja havia iniciat amb les caminades de l’estiu anterior. Tanmateix un altre viatge l’esperava abans de partir vers la gran aventura pirinenca...

Avui fa 125 anys (1) - l'aventura del 1883

Enguany farà just 125 anys de la darrera de les travesses pel Pirineu que va fer el poeta. Des d’aquest bloc us proposem de fer un seguiment d’aquesta aventura. A grans trets, el dia que s’escaiguin 125 anys d’una fita assenyalada, en farem (just el mateix dia –si fa no fa-) la referència. Qui ho vulgui doncs en podrà anar fent el seguiment tot resseguint-la 125 anys justos després (llevat que servidor surti uns dies de vacances i no tingui accés a l’ordinador, és clar). Quan comença l’aventura? Doncs comença el mateix dia que ell la va iniciar, el 2 de juliol (tota manera que uns dies abans ja anirem fent boca). Quan acaba? Doncs el 10 de setembre.

Per a commemorar els 125 anys de la travessa de l'any 1883 pel Pirineu hi ha una atapeïda agenda d'actes que hi fan referència. Només per enaigar-vos dir-vos que es preparen ascensions al Montcalm i la Pica d'Estats, als Besiberris i a la Pala Alta de Sarradé tot coincidint (en la majoria dels casos) amb els 125 anys justos de les ascensions per part del poeta: 9 de juliol al Capceres, 6 d'agost Pala Alta de Sarradé i 22,23 i 24 al Montcalm i Pica d'Estats. Segurament també hi haurà una ascensió a la Pica del Canigó els dies 11,12 i 13 de juliol. A Andorra també es preparen més actes.

Arc de Sant Martí a la Plana (Bressol de Verdaguer) el dia 1 de juny d'enguany

Cada gota de rosada
té son arc de sant Martí,
cada aucell sa refilada,
cada palau son jardí:

té sa llum cada capella,
cada bosc sa fontanella;
lo dia clou sa parpella,
mes tingué son dematí.
(...)
Jacint Verdaguer, "Records i somnis" a "Aires del Montseny"