Avui fa 125 anys (10) - Montsent de Pallars 30-31 de juliol

El dia 30 o 31 de juliol del 1883, avui fa 125 anys, mossèn Cinto, ja arribat a la vall Fosca (Pallars Jussà) va pujar el Montsent de Pallars (2.883 m)(més informació a l'itinerari 21 de Les Ascensions de Verdaguer al Pirineu):
"(...) Volant als cingles de Montsent,
li ensenya les cascades bellíssimes de Gerri,
i en Cabdella, en Espot i Biciberri
constel·lacions d'estanys d'atzur verd:(...)"
Canigó, cant IV

Avui fa 125 anys (9) - pujada a Santa Fe (27 juliol)

El dia 27 de juliol del 1983, trobem el poeta enfilant-se a Santa Fe (damunt d'Organyà) fent ruta cap a la Pobla de Segur (més informació a l'itinerari 20 de Les Ascensions de Verdaguer al Pirineu):
"A les quatre del matí sortírem de la vila amb lo vicari mossèn Colom, encaminant-nos a Santa Fe (...)"

El darrer número de la revista Excursionisme en parla

El darrer número (juliol-agost 2008) d'Excursionisme de la Unió Excursionista de Catalunya en fa una ressenya (poder veure més comentaris o escrits aquí):
"Arran d'un estudi tenaç de les passes del poeta Jacint Verdaguer pel Pirineu els estius de 1882 i 1883 i en especial en el que ateny ascensions a cims, l'autor presenta 29 itineraris de la Garrotxa a la Ribagorça(...)"

Marc Janeras

Jacint Verdaguer va arribar al cim de l'Aneto?

Avui , tot coincidint que fa 126 anys - el 22 de juliol del 1882- que va intentar o va fer l'Aneto (segons les diverses opinions ), en fem pública la nostra opinió. Ja ens la demanàvem ací i ací, i aquest és sens dubte uns dels misteris que més discussió ha provocat entre els muntanyencs verdaguerians. Així doncs, a partir del nostre punt de vista quina és la resposta a aquesta qüestió: Jacint Verdaguer va creuar el pont de Mahoma i va fer el cim veritable de l'Aneto, o bé es va quedar a l'avantcim?
Qui estigui interessat en saber la resposta pot adreçar un correu a bernatgasull@gmail.com i li enviarem un document de 19 pàgines on hi ha un esborrany amb possibles respostes. Altrament, pot llegir-la també aquí, amb la mateixa informació escrita, però amb el text ras i curt i sense presentació. Insistim que encara hi ha molta feina per fer i que només és una opinió potser no compartida per experts de ben segur més coneixedors que no pas jo.

La glacera el 2006 (juliol) i la glacera a finals de segle XIX, a l'agost, amb menys neu doncs de la que va veure Verdaguer el juliol del 1882

Avui fa 125 anys (8) - L'ascensió al Cadí

El dia 22 de juliol del 1883 (fa 125 anys), Jacint Verdaguer des d'Urús va enfilar el coll del Pendís fent tota la serra fins al Comabona. D'allí va baixar a Gósol passant a la vora del Pedraforca.

Avui fa 125 anys (7) - Commemoració aquesta setmana dels 125 anys de la pujada al Capceres (vall de Boí) i a la Pica del Canigó

"Darrera d'ells, unida a les Capseres, la serra de..., que té en son puig més alt la torre dels Enginyers." Conegut també com a Pic dels Soldats (2962 m). Foto feta de camí del Capceres de Caldes des de Serra Plana, aquest juliol (foto d'en Lluís Florit)

El dimarts dia 8 al vespre a la casa del Parc d'aigüestortes i Sant Maurici de Boí es va presentar la guia de muntanya Les ascensions de Verdaguer al Pirineu. A la xerrada-presentació hi van intervenir (per aquest ordre), en Lluís Florit, del Centre d'Estudis Ribagorçans i, en Joan Ramon Piqué, visepresident del Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça, i servidor (l'autor). En podeu llegir les cròniques al Diari El Segre (vegeu imatge adjunta), a La Mañana ací, i també ací (casa del Parc).L'endemà vam recordar la gesta verdegueriana al Capceres amb el privilegi de la companyia entre d'altres de na Margarita i en Manel, tots dos de la vall, amb un coneixement extraordinari de cada racó de la muntanya i de les activitats i vida de pastor. No hi podia haver res més més adient per reviure l'aventura.

"Lo camí per baixar, anomenat 'xemeneia', és perillós, puig un sempre té el precipici als peus, i això que és la banda menys acinglerada del Canigó"

"Te donaré lo meu cor,
lo cor i la mà d'esposa,
jo seré ta dolça flor,
tu seràs ma abella hermosa "
Cant Setè- Desencantament (Canigó)
Marcòlic florit a la vall de Cadí aquest diumenge, sota el Canigó.

Avui fa 125 anys (6) - l'ascensió a la Pica del Canigó

Avui, dia 11 de juliol, commemorem els 125 anys de la pujada de mossèn Cinto a la Pica del Canigó des del Conflent. Tot i que probablement ja hi havia estat d'altres vegades (des del Vallespir), el dia 10 de juliol del 1883 va sortir de Castell amb un guia i l'11 era dalt del cim passant per la vall de Cadí, i enfilant doncs la xemeneia.
"Lo Canigó és una magnòlia immensa
que en un rebrot del Pirineu se bada;
per abelles té fades que la volten,
per papallons los cisnes i les àligues. (...)"

presentació i caminada - 8 i 9 de juliol i 6 d'agost

Es tracta d'una excel·lent iniciativa del Parc Natural d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici , del Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça, del Centre d'Estudis Ribagorçans i de la commemoració dels 20 anys de la comarca com a entitat administrativa. El dia 8 de juliol, a les 20 h, es farà una presentació del llibre Les ascensions de Verdaguer al Pirineu a la casa del Parc de Boí. L'endemà, 9 de juliol, es farà l'ascensió al Capceres (2.945 m). El dia 6 d'agost repetirem la gesta del poeta 125 anys després, tot enfilant la Pala Alta de Sarradé (2982 m). Sigueu tots benvinguts. Us convidem a apuntar-vos-hi (més informació aquí)

Time Out en parla

El darrer número de la revista barcelonina Time Out recomana en l'apartat de llibres, com a lectura d'estiu, i en acabat d'un reguitzell de llibres de viatges, Les ascensions de Verdaguer al Pirineu:
"Marxeu de Vacances ben acompanyats. Poseu-vos un llibre a la Maleta(...) I per als qui no teniu ni un duro o teniu fills o pares i necessiteu vacances properes, sempre podeu anar al Pirineu a prendre la fresca i fer-ho acompanyats de mossèn Cinto amb Les ascensions de Verdaguer al Pirineu (Cossetània)" Natàlia Ramon

Avui fa 125 anys (5) - L'anada a Prada

Comencem l'aventura. El dia 2 de juliol del 1883, avui fa 125 anys, començava l'extraordinària aventura de Jacint Verdaguer en la gran travessa pel Pirineu. A les 3 de l'horabaixa partia amb tren de Barcelona cap a Perpinyà. Hi arribava a les 10 de la nit. L'endemà dia 3 ja era a Prada, sota mateix del Canigó, el primer objectiu de la travessa, tot i que abans recorreria les contrades del Conflent de poble en poble (fotos de Prada de començaments del XX, amb el seminari de Prada, i de Perpinyà el 1903).
Podeu fer un seguiment dels escrits sobre els 125 anys aquí.