Entre els anys setanta i vuitanta del segle XIX, el poeta i escriptor Jacint Verdaguer va atènyer alguns dels cims més emblemàtics del Pirineu. Especialment durant les dues travesses realitzades els estius del 1882 i el 1883 mentre preparava l’obra Canigó, va endinsar-se en una aventura muntanyenca extraordinària sovint no prou coneguda, on entre d’altres va pujar als cims del Canigó, l’Aneto o la Pica d’Estats. Amb l’afany d’identificar els recorreguts i les ascensions, entre els anys 2003 i 2005 es va realitzar un treball de recerca per la serralada pirinenca. És fruit d’aquesta feina que es presenta la següent guia de muntanya; per tal que els interessats, mitjançant la descripció de 29 itineraris principals acompanyats de les notes, ressenyes, poemes i altres referències que Mossèn Cinto ens va deixar de cada recorregut, puguin resseguir i apropar-se a les agosarades i fascinants passes del poeta català pels cimals del Pirineu.
"Se veuen flors en totes parts: roses, gencianes, llirgues (espècie de lliris muntanyans blaus, ‘sort’ que és bona per purga)"
Gencianes (Gentiana lutea) i llirgues (Iris latifolia) a la coma de Pomèro, justament al lloc on les va descriure Verdaguer anant cap a l'Aneto l'estiu del 
1882
“Jonquilla, floreta que s’assembla a la nadala per l’estructura, de cinc fulles blanques i cor groc, a semblança de la margaridoia. És verament atrevida, puig la veig florir al peu de la congesta que l’abriga ahir, sota el glaç de la congesta que el sol va aprimant i retallant; i fins l’he vista foradar –per sortir a la llum, florida i hermosa – la petita capa de glaç que la’n separa". Jonquilla (Ranunculus pyrenaeus)
“Lo Rhododendron ferrugineum, a més del nom de boix florit, té los de boix de Núria, boixerica, gabet i talabard. És la flor que embelleix més nostres Pirineus, en sa florida, endomassant de vermell sos aiguavessos, despullats, sense compassió, dels avetars i pinedes primitives”.
"Los talabards, los bàlecs i les congestes, estesos en eixos cims de dalt a baix, semblen domassos vermells, grocs i blancs, que les fades hi estenen". domassos de bàlecs Genista purgans.
El Port de Rus entre la Ribagorça i la Vall Fosca a pincipis d'aquest mes de març (2008). Jacint Verdaguer hi va passar a principis d'agost del 1883 anant a Boí tot passant per Taüll.
Va pujar a l'Aneto el dia 22 de juliol del 1882. Tot baixant, va estar a punt de morir en relliscar en una esquerda.
Recorregut de les travesses realitzades pel poeta entre els estius dels anys 1882 i 1883.
El 5 de setembre del 1883 va travessar la ribera d'Incles per atènyer el pic de la Coma de Varilles (Andorra).
Hi va passar l'estiu del 1880 venint de Núria (Conflent). Verdaguer ens explica una llegenda d'un xuclador màgic dessota l'estany que connecta les aigües amb una font que es troba a Menorca.
El poeta hi va passar el 16 d'agost del 1883 venint de Montgarri
El dia 13 de febrer a les 19.30 h, a la llibreria Catalònia de Barcelona es va presentar la guia de muntanya "Les ascensions de Verdaguer al Pirineu". Hi va fer una breu presentació en Josep Maria Olivé (de Cossetània Edicions). Després va parlar n'Enric Faura (escriptor i director de la revista Vèrtex) i finalment l'autor (servidor, en Bernat Gasull). Des d'aquí voldria agrair la presència de tots plegats així com les aportacions posteriors dels assistents en el debat (interessantíssimes). Podeu llegir una bona crònica de l'acte en el bloc de n'Enric Faura, d'en Guillem Carbonell i en el de Cossetània.
El divendres 25 de gener es va fer la xerrada Quins cims va fer Jacint Verdaguer als Pirineus? a la sala d’actes de la UEC de Gràcia.
"Veu's-la aquí; mirau sa gegantina altura: (..)"
Hi va ser el 7 de juliol del 1880 i hi va tornar el 10 i 11 de juliol del 1883 camí de la Pica del Canigó (Conflent).
Va intentar el Mont Valier el 17 d'agost del 1883. Malauradament el mal temps va impedir que atenyés la part final (Coserans)
Hi va passar el 15 de juliol del 1882 anant de Ribera a Esterri (Pallars Sobirà).
1882
