El Verdaguer de bronze du també la llibreta i llapis que s'enduia mentre trescava de cim en cim.

Avui fa 125 anys (3) - article a la revista Vèrtex

Arran precisament d'aquests 125 anys, al darrer número de la revista Vèrtex (el 218 del maig-juny del 2008) hi un article que porta per títol: Jacint Verdaguer. 125 anys de l'aventura muntanyenca pels Pirineus. En podeu veure més informació aquí.

Avui, aniversari de la mort de l'escriptor

El 10 de juny del 1902, avui just fa 106, va morir a Vil·la Joana (Vallvidrera) Jacint Verdaguer. 24 anys justos després, el 10 de juny del 1926, moria Antoni Gaudí. Tots dos havien tingut estretes relacions amb Eusebi Güell. El 1884 Jacint Verdaguer emprendria amb l'industrial el viatge cap a França, Suïssa, Bèlgica, Alemanya, Polònia i Rússia.
"(...) Les flors que l'alba mostrarà a pla i serra
Què valen comparades a un estel?
La llum del dia es per mirar la terra,
la de la nit per contemplar lo cel."
Cap al tard (D'Al Cel)

Gencianes acaules florides aquest juny vora Ransol, on hi passà el poeta l'estiu del 1883

Avui fa 125 anys (2) - l'any 1883, abans de l'aventura

Sens dubte va ésser un any atrafegat per al poeta. El primer marquès de Comillas (protector per a qui treballava l’escriptor) moria sobtadament aquell hivern al seu Palau de Portaferrissa de Barcelona mentre jugava a cartes. Jacint Verdaguer era a Caldetes amb el fill de l’acabalat, el futur segon marquès de Comillas Claudi López i Bru. Entre el 5 de març i el 6 d’abril, emprèn, justament amb el nou marquès, amics i membres de la família López i Güell, tres viatges per la Mediterrània en el vaixell “Vanadis”. El poeta va visitar Andalusia, Gibraltar, Tànger, l’Illa de Mallorca i diversos llocs d’Algèria. A la tornada triomfava una altra volta als Jocs Florals de Barcelona amb l’oda A Barcelona, a la vegada que la ciutat estrenava enllumenat elèctric per Sant Jordi. L’ajuntament de Barcelona, cofoi del poema en va fer una edició de 100.000 exemplars. A principis de maig retrobem el poeta a Montserrat en l’acte de germanor entre escriptors de la Catalunya Sud i del Nord. Ja feia temps que una nova gran obra rondava pel magí del poeta. Després del triomf de l’Atlàntida, ara preparava Canigó. Amb aquesta finalitat emprendria l’aventura excursionista en solitari pels Pirineus. Aquest n’era l’objectiu que ja havia iniciat amb les caminades de l’estiu anterior. Tanmateix un altre viatge l’esperava abans de partir vers la gran aventura pirinenca...

Avui fa 125 anys (1) - l'aventura del 1883

Enguany farà just 125 anys de la darrera de les travesses pel Pirineu que va fer el poeta. Des d’aquest bloc us proposem de fer un seguiment d’aquesta aventura. A grans trets, el dia que s’escaiguin 125 anys d’una fita assenyalada, en farem (just el mateix dia –si fa no fa-) la referència. Qui ho vulgui doncs en podrà anar fent el seguiment tot resseguint-la 125 anys justos després (llevat que servidor surti uns dies de vacances i no tingui accés a l’ordinador, és clar). Quan comença l’aventura? Doncs comença el mateix dia que ell la va iniciar, el 2 de juliol (tota manera que uns dies abans ja anirem fent boca). Quan acaba? Doncs el 10 de setembre.

Per a commemorar els 125 anys de la travessa de l'any 1883 pel Pirineu hi ha una atapeïda agenda d'actes que hi fan referència. Només per enaigar-vos dir-vos que es preparen ascensions al Montcalm i la Pica d'Estats, als Besiberris i a la Pala Alta de Sarradé tot coincidint (en la majoria dels casos) amb els 125 anys justos de les ascensions per part del poeta: 9 de juliol al Capceres, 6 d'agost Pala Alta de Sarradé i 22,23 i 24 al Montcalm i Pica d'Estats. Segurament també hi haurà una ascensió a la Pica del Canigó els dies 11,12 i 13 de juliol. A Andorra també es preparen més actes.

Arc de Sant Martí a la Plana (Bressol de Verdaguer) el dia 1 de juny d'enguany

Cada gota de rosada
té son arc de sant Martí,
cada aucell sa refilada,
cada palau son jardí:

té sa llum cada capella,
cada bosc sa fontanella;
lo dia clou sa parpella,
mes tingué son dematí.
(...)
Jacint Verdaguer, "Records i somnis" a "Aires del Montseny"

panoràmica des del pic de Fontargent vers l'Arieja

El pic de Fontargent, el cim que va captivar al poeta

Si aquesta guia de muntanya s’enfila pels cimals pirinencs que tenim constància que va fer o intentar el poeta, prou se’n podria també fer una altra a l’ombra: la dels cims que mai no va pujar però que tal volta hauria volgut fer. Segurament n’hi ha uns quants. Un de ben segur és el Pedraforca, que de menut ja coneixia des de Folgueroles. Però vet ací que un altre és el pic de Fontargent (en alguns mapes com a Pic de Rulhe, de 2789 m). Tampoc especialment conegut (no és pas un Carlit, un Puigmal o una Maleïda), deuria desvetllar un especial captivament per part de l’escriptor. Les referències en són notables en les llibretes d’excursió. Però arriba a l’extrem que aquest cim és cantat pel poeta en el poema “Desig” del llibre “Al Cel”; llibre publicat el 1903 un cop mort el poeta, 20 anys després d’haver vist el cim per darrera vegada. Quelcom especial deu tenir...I és clar que s’ho val! Tot i que un xic amagat, aquest cim de l’Arieja és dels més bells del Pirineu (més informació a l'itinerari 15 de la guia).

“Quina roda tan ampla i grandiosa

la roda de safir del firmament,

que la nit amb ses llàgrimes arrosa

com lliri blau al cim de Fontargent!"

Ressenya del llibre al Descobrir i a la revista Muntanya

El darrer número (121) d'aquest més de juny de la revista Nou Descobrir en ressenya el llibre amb l'enunciat de "L'apassionant vessant muntanyenc de Verdaguer". També ho fa el darrer número (876) de la Revista Muntanya del CEC en l'apartat de Llibres i Mapes.

"(...) Aquelles petjades literàries es ressegueixen ara en una guia plena de notes, poemes i dades pràctiques. L'objectiu és comparar les extraordinàries descripcions del poeta amb la visió de l'excursionista del segle XXI."
Revista Nou Descobrir juny 2008

xerrada-presentació a Folgueroles (23 de maig)

Divendres 23 de maig, al vespre, es va fer una xerrada-presentació de la guia de muntanya a l'acollidor escenari de la Casa Museu Verdaguer de Folgueroles. Amb el privilegi de fins i tot una taula verdegueriana com a suport de la xerrada, en acabat d'una breu introducció de la Carme Torrents, van parlar en Jordi Pasques i l'autor del llibre (servidor). Cal agrair la magnífica acollida rebuda des de la Fundació Verdaguer i Amics Verdaguer. Ambdues entitats realitzen una molt bona tasca, com bona mostra és la Festa Verdaguer (marc en el qual es va fer la presentació). Podeu llegir-ne una crònica aquí. Ah! una darrera recomanació. Si us perdeu per la Plana no dubteu pas a apropar-vos a Folgueroles i visitar els llocs verdeguerians i fer-vos ençà dins la Casa Museu!

Sant Martí del Canigó des de la cabana de la Cicerola

Croquis realitzat pel poeta l'estiu del 1883 mentre pujava a la Pica del Canigó (probablement per tercera o quarta vegada)

Ramat de xais al Còth dera Monjoia

Verdaguer hi va passar el 23 de juliol tot venint de l'Hospital de Benasc

Va arribar Mossèn Cinto al cim de l'Aneto?

Se n'ha parlat llargament. Hi ha arguments per a tots els gustos. I val a dir que fonamentats. Hi ha qui diu que va fer el cim tot fent el pont de Mahoma, d'altres que no va travessar el pas, i fins i tot hi ha qui diu que en lloc de l'Aneto va intentar o fer un altre cim. Qui va encertat? I doncs...

Per cert, de l'enquesta present en aquest bloc, aquests en són els resultats : 5 vots els qui creuen que va fer el cim tot passant el pont de Mahoma. 3 vots els qui creuen que va fer el cim però no va passar el darrer tram enfilant el pont de Mahoma. 0 vots els qui creuen que no va fer l'Aneto, que va fer la Maladeta. 0 vots els qui creuen que no va fer ni l'Aneto ni la Maladeta.Tanmateix aquí no s'acaba la cosa...

el poeta i el Montblanc

“(..) la enlluernadora vista del Jungfrau, vestit de glaç, i del Montblanc, coronat de neus eternes, que aguaita per damunt de totes les serres veïnes, com un pastor que vetlla son blanc ramat, que blanqueja entre la boira.”

Verdaguer, al seu pas per Suïssa al maig del 1884. A vol d’aucell. Apuntacions d’un viatge al centre i nord d’Europa.

Jacint Verdaguer va pujar al Montardo ?

Tenim la certesa que hi va passar ben a la vora. Tanmateix no hi ha cap escrit o referència que ens pugui fer suposar que hi hagués pujat. Ni tan sols la panoràmica des d'un suposat cim que va fer el 13 d'agost del 1883 tot anant cap a Gessa coincideix. Així hi tot, no són pocs els que esmenten (o fins i tot afirmen) que va fer el cim. Per què? D'on ve aquesta brama? Això sí que és ben bé un misteri. Algú m'ho sabria explicar?