panoràmica des del pic de Fontargent vers l'Arieja

El pic de Fontargent, el cim que va captivar al poeta

Si aquesta guia de muntanya s’enfila pels cimals pirinencs que tenim constància que va fer o intentar el poeta, prou se’n podria també fer una altra a l’ombra: la dels cims que mai no va pujar però que tal volta hauria volgut fer. Segurament n’hi ha uns quants. Un de ben segur és el Pedraforca, que de menut ja coneixia des de Folgueroles. Però vet ací que un altre és el pic de Fontargent (en alguns mapes com a Pic de Rulhe, de 2789 m). Tampoc especialment conegut (no és pas un Carlit, un Puigmal o una Maleïda), deuria desvetllar un especial captivament per part de l’escriptor. Les referències en són notables en les llibretes d’excursió. Però arriba a l’extrem que aquest cim és cantat pel poeta en el poema “Desig” del llibre “Al Cel”; llibre publicat el 1903 un cop mort el poeta, 20 anys després d’haver vist el cim per darrera vegada. Quelcom especial deu tenir...I és clar que s’ho val! Tot i que un xic amagat, aquest cim de l’Arieja és dels més bells del Pirineu (més informació a l'itinerari 15 de la guia).

“Quina roda tan ampla i grandiosa

la roda de safir del firmament,

que la nit amb ses llàgrimes arrosa

com lliri blau al cim de Fontargent!"

Ressenya del llibre al Descobrir i a la revista Muntanya

El darrer número (121) d'aquest més de juny de la revista Nou Descobrir en ressenya el llibre amb l'enunciat de "L'apassionant vessant muntanyenc de Verdaguer". També ho fa el darrer número (876) de la Revista Muntanya del CEC en l'apartat de Llibres i Mapes.

"(...) Aquelles petjades literàries es ressegueixen ara en una guia plena de notes, poemes i dades pràctiques. L'objectiu és comparar les extraordinàries descripcions del poeta amb la visió de l'excursionista del segle XXI."
Revista Nou Descobrir juny 2008

xerrada-presentació a Folgueroles (23 de maig)

Divendres 23 de maig, al vespre, es va fer una xerrada-presentació de la guia de muntanya a l'acollidor escenari de la Casa Museu Verdaguer de Folgueroles. Amb el privilegi de fins i tot una taula verdegueriana com a suport de la xerrada, en acabat d'una breu introducció de la Carme Torrents, van parlar en Jordi Pasques i l'autor del llibre (servidor). Cal agrair la magnífica acollida rebuda des de la Fundació Verdaguer i Amics Verdaguer. Ambdues entitats realitzen una molt bona tasca, com bona mostra és la Festa Verdaguer (marc en el qual es va fer la presentació). Podeu llegir-ne una crònica aquí. Ah! una darrera recomanació. Si us perdeu per la Plana no dubteu pas a apropar-vos a Folgueroles i visitar els llocs verdeguerians i fer-vos ençà dins la Casa Museu!

Sant Martí del Canigó des de la cabana de la Cicerola

Croquis realitzat pel poeta l'estiu del 1883 mentre pujava a la Pica del Canigó (probablement per tercera o quarta vegada)

Ramat de xais al Còth dera Monjoia

Verdaguer hi va passar el 23 de juliol tot venint de l'Hospital de Benasc

Va arribar Mossèn Cinto al cim de l'Aneto?

Se n'ha parlat llargament. Hi ha arguments per a tots els gustos. I val a dir que fonamentats. Hi ha qui diu que va fer el cim tot fent el pont de Mahoma, d'altres que no va travessar el pas, i fins i tot hi ha qui diu que en lloc de l'Aneto va intentar o fer un altre cim. Qui va encertat? I doncs...

Per cert, de l'enquesta present en aquest bloc, aquests en són els resultats : 5 vots els qui creuen que va fer el cim tot passant el pont de Mahoma. 3 vots els qui creuen que va fer el cim però no va passar el darrer tram enfilant el pont de Mahoma. 0 vots els qui creuen que no va fer l'Aneto, que va fer la Maladeta. 0 vots els qui creuen que no va fer ni l'Aneto ni la Maladeta.Tanmateix aquí no s'acaba la cosa...

el poeta i el Montblanc

“(..) la enlluernadora vista del Jungfrau, vestit de glaç, i del Montblanc, coronat de neus eternes, que aguaita per damunt de totes les serres veïnes, com un pastor que vetlla son blanc ramat, que blanqueja entre la boira.”

Verdaguer, al seu pas per Suïssa al maig del 1884. A vol d’aucell. Apuntacions d’un viatge al centre i nord d’Europa.

Jacint Verdaguer va pujar al Montardo ?

Tenim la certesa que hi va passar ben a la vora. Tanmateix no hi ha cap escrit o referència que ens pugui fer suposar que hi hagués pujat. Ni tan sols la panoràmica des d'un suposat cim que va fer el 13 d'agost del 1883 tot anant cap a Gessa coincideix. Així hi tot, no són pocs els que esmenten (o fins i tot afirmen) que va fer el cim. Per què? D'on ve aquesta brama? Això sí que és ben bé un misteri. Algú m'ho sabria explicar?