Entre els anys setanta i vuitanta del segle XIX, el poeta i escriptor Jacint Verdaguer va atènyer alguns dels cims més emblemàtics del Pirineu. Especialment durant les dues travesses realitzades els estius del 1882 i el 1883 mentre preparava l’obra Canigó, va endinsar-se en una aventura muntanyenca extraordinària sovint no prou coneguda, on entre d’altres va pujar als cims del Canigó, l’Aneto o la Pica d’Estats. Amb l’afany d’identificar els recorreguts i les ascensions, entre els anys 2003 i 2005 es va realitzar un treball de recerca per la serralada pirinenca. És fruit d’aquesta feina que es presenta la següent guia de muntanya; per tal que els interessats, mitjançant la descripció de 29 itineraris principals acompanyats de les notes, ressenyes, poemes i altres referències que Mossèn Cinto ens va deixar de cada recorregut, puguin resseguir i apropar-se a les agosarades i fascinants passes del poeta català pels cimals del Pirineu.

dilluns, 17 de març del 2008

Flors verdaguerianes del Pirineu


"Se veuen flors en totes parts: roses, gencianes, llirgues (espècie de lliris muntanyans blaus, ‘sort’ que és bona per purga)"
Gencianes (Gentiana lutea) i llirgues (Iris latifolia) a la coma de Pomèro, justament al lloc on les va descriure Verdaguer anant cap a l'Aneto l'estiu del
1882




“Jonquilla, floreta que s’assembla a la nadala per l’estructura, de cinc fulles blanques i cor groc, a semblança de la margaridoia. És verament atrevida, puig la veig florir al peu de la congesta que l’abriga ahir, sota el glaç de la congesta que el sol va aprimant i retallant; i fins l’he vista foradar –per sortir a la llum, florida i hermosa – la petita capa de glaç que la’n separa". Jonquilla (Ranunculus pyrenaeus)

Lo Rhododendron ferrugineum, a més del nom de boix florit, té los de boix de Núria, boixerica, gabet i talabard. És la flor que embelleix més nostres Pirineus, en sa florida, endomassant de vermell sos aiguavessos, despullats, sense compassió, dels avetars i pinedes primitives”.



"Los talabards, los bàlecs i les congestes, estesos en eixos cims de dalt a baix, semblen domassos vermells, grocs i blancs, que les fades hi estenen". domassos de bàlecs Genista purgans.



0 Comments: